Gairebé tot el que sé fer,

ho vaig aprendre al moviment LGTB.

Tenia només 19 anys quan em vaig incorporar com a voluntari

a la Coordinadora Gai-Lesbiana, i tres anys després n'era

el secretari d'organització i el president de Stop Sida.

El Moment 

 

Els 90's van ser el moment d'explosió del moviment LGTB, just en un moment en que la SIDA matava és que mai.

La conquesta dels drets de gais i lesbianes, la salut, i la visibilització del col·lectiu van fer d'aquests uns anys molt especials, en els que les administracions públiques van facilitar gran part d'aquests processos, de la mà del propi col·lectiu.

Només així es pot entendre l'eclosió d'aquest moviment, al que m'acabava d'incorporar, molt jove, i amb més energia i voluntat que mai. M'hi vaig deixar la pell, però va valdre la pena.

Els inicis

Creació del Teléfon Rosa

Va ser la primera iniciativa en la que hi vaig participar activament. Entre 4 voluntaris, i amb més ganes que experiencia, vem crear el primer servei d'atenció telefónica per a gais i lesbianes, que amb el temps es va convertir en el 900 rosa. I en vaig ser el responsable durant els 4 primers anys.

Formació de voluntaris

Cada any entraven més de 100 voluntaris a la Coordinadora, i calia formar-los per poder atendre els diferents serveis. Així que vem crear un ampli procés formatiu, amb un programa complert, i que incloia fins i tot "stages" de cap de setmana.

Creant un gran equip

Jordi Petit ha estat el meu gran mestre en pràcticament tot el que vaig aprendre a la Coordinadora Gai-Lesbiana. I junt amb Antonio Guirado, Joan Ramon Ferrer, Darko Kramer i algunes altres persones, vem fer un gran equip de treball, i també vem forjar una bona amistat.

Stop Sida

Gais Per la Salut / Stop Sida

Amb només 21 anys vaig ser escollit president de Stop Sida, i dos anys després n'era el gerent, on hi vaig treballar fins el 1998.

Grans balls de Solidaritat amb la Sida

Cada 1 de desembre Stop Sida organitzava aquest gran ball, que en aquells moments era l'acte de visibilitat de la lluita contra la sida més important. La seva organització comportava més de 6 mesos de feina, des de la selecció del lloc, el cartell i col·laboradors, les actuacions, i la promoció i difusió. Allà vaig aprendre, de la mà de Jordi Petit, es claus per organitzar qualsevol gran acte.

Informació permanent als locals gais

Cartells, fulletons, enganxines, promocions de cursos i tallers, etc. Cada any coordinava l'edició i distribució de més de 40 publicacions diferents adreçades a la comunitat LGTB. I és que en aquells temps tot just apareixien les primeres webs, i el correu electrónic era tota una novetat. La informació, qualsevol informació, es difonia a través de materials impresos, i es distribuia a través d'un ampli nombre de locals col·laboradors. 

Tallers de "Sexe Segur"

Aquests tallers, "importats" de San Francisco, van permetre treballar de forma personal i directa les tots els temes relacionats amb la sexualitat i la Sida, en grups reduits i ​amb un alt nivell d'implicació personal. I en un any, hi participaven més de 300 persones, en grups de 10, i gestionats sempre per voluntaris. Tot un repte organitzatiu!

Servei de la prova

L'any 1996 em va tocar posar en marxa el servei de la prova del VIH realitzat i atès per persones de la comunitat LGTB. Tot un repte organitzatiu, tant per les infraestructures (gestió, conservació i transport de les mostres de sang), com per l'equip humà, en el que hi havia infermers, però sobretot, un equip de voluntaris especalment format per aquest servei tan especial. 

Objectors de Consciencia

Si, jo sóc de l'època en que hi havia mili, i també objectors de consciencia. I a Stop Sida en teniem 10 d'asignats. Va suposar un repte enorme generar la feina suficient per tenir-los en actiu, i alhora un aprenentatge inoblidable a l'hora de motivar i gestionar equips humans. 

Drets de gais i lesbianes

Per la igualtat de drets i el matrimoni

El reconeixement de les parelles de fet va ser el camp de batalla previ per poder demanar el matrimoni. Manifestacions, manifestos, comunicats, campanyes de pressió als partits polítics a través del "Vota Rosa", rodes de premsa, i molta, molta il·lusió. I qui ho havia de dir, però Espanya va ser dels primers països europeus en reconèixer el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Congrés de la ILGA

L'any 1993 La Coordinadora Gai-Lesbiana va organitzar la reunió anual internacional de la "International Lesbian and Gay Asociation" a Barcelona.  I ens va tocar organitzar una trobada de 5 díes amb més de 150 delegats dels 5 continents. Allotjament, reunions, activitats lúdiques, i un equip de més de 30 voluntaris per garantir que tot funcionés. Allà vaig aprendre tot el que cal saber per muntar un congrés. 

La "mani més xula que recordo: Plaça Sant Jaume"

Era l'any 94 quan vam haver d'omplir la plaça de Sant Jaume per manifestar-nos contra les "identificacions de gais" que es feien a Sitges. Però com omplir aquella enorme plaça, amb una capacitat de convocatoria tan limitada? Vem inventar-nos una bandera enorme que cobrís tota la plaça.  Els detalls de com ho vem idear, i sobretot com la vem construir, es digne d'una petita història a part, però aquell día vem omplir plaça de Sant Jaume!.

Conglomerat d'associacions

Els 90's van ser el moment d'eclosió del moviment LGTB, després de la repressió franquista, i la terrible crisi de la sida dels anys 80's.

Una de les funcions de la Coordinadora Gai-Lesbiana era la de fomentar l'associacionisme LGTB, i com a secretari d'organització, vaig assumir el suport i promoció de noves entitats.

Grup de joves

Que n'era de dificil ser gai i jove a principis dels 90's. El grup jove era sobretot un espai de suport mutu, de coneixiement, de relació i de normalització. I evidentment, una fantàstica "agencia matrimonial". 

Més de 100 joves venien cada any, molt sovint sense haver dit mai a ningú que eren gais, per trobar un espai on ser ells mateixos.  La campanya "Com dir-ho als pares" es va convertir en un clàssic, que va servir de referència per a totes les associacions d'Espanya.

I com a membre del Grup Jove, vaig arribar a la presidència del Consell de la Joventut de Barcelona, l'any 1998. Tot un acte de normalització!

Associació de pares i mares de gais i lesbianes

Quin grup més fantàstic. Gràcies a 3 mares, entre elles la meva, vem posar en marxa el grup, que va ser tot un referent en aquell moment. Elles no en tenien ni idea d'associacionisme, però eren les millors per normalitzar l'homosexualitat.

Gais positius

El grup de gais positius va neixer en la més absoluta "clandestinitat",  a causa de la terrible discriminació que hi havia en aquell moment, fruit de la por i el desconeixement. Es reunien el divendres per la nit, quan la coordinadora quedava buida. I amb el temps, i gràcies a la valentia d'alguns dels seus membres, es va emancipar de Stop Sida, i es va constituir com a associació