top of page

Vaig deixar de ser jove

al Consell de la Joventut de Barcelona

Del 1997 al 1999 vaig assumir la presidència del CJB,

una organització enorme, complexa i apassionant.

El CJB

 

El Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), és un dels primers consells que es vca crear a la ciutat, i l'unic consell municipal que no està presidit per un regidor, sinó per un repretentant de les propies entitats.

​

A més de la coordinació de més de 70 entitats juvenils de tot tipus, és el principal interlocutor de l'Ajuntament en polítiques de joventut, coordina activitats i programes amb altres regidories i districtes, i també gestiona equipaments i serveis.

​

Els inicis

Guillem Espriu en té la culpa

 

Ell em va convèncer per presentar-me com a president del Consell de la Joventut de Barcelona: Una organització molt especial, reconeguda com a interlocutor per l'Ajuntament, amb 12 treballadors, convenis amb 10 regidories i que co-gestionava el Casal d'Associacions Juvenils (Transformadors).

Polítiques de joventut

Generar consens entre 70 entitats

​

Un dels grans aprenentatges que vaig fer al CJB va ser el de generar amplis consensos entre entitats molt diferents. AIxò suposava un treball permanent i gairebé esgotador de reunions, i la necessitat de buscar punts de vista de consens, i si calía construir-los.

"Per unes veritables polítiques de joventut"

​

Les entitats de lleure ocupaven fins llavors gran part de la feina que es feia des del CJB. El gran repte va ser articular un discurs (i també unes accions) que anessin més enllà de les activitats d'educació en el lleure, i que situessin en la centralitat de l'acció les necessitats dels joves en general.

​

El document "Per unes veritables polítiques de joventut" va ser el resultat d'un intens treball del Secrectariat, l'equip tècnic, i totes les entitats, gràcies al qual vam establir un nou marc de referència en relació a les polítiques juvenils. Tot i que el vem redactar i consensuar en menys de sis mesos, encara avui és un document de referència en les polítiques de joventut.

Barcelona Ciutat Jove

​

Per desenvolupar les propostes plantejades en el document "Per unes veritables polítiques de joventut" vem crear  la marca Barcelona Ciutat Jove (BCJ). El Projecte BCJ comença el 18 de setembre de 1999 amb la presentació del Manifest Jove a la plaça Sant Jaume. La presentació consisteix en desplegar un pancarta de 20 x 20 metres i amb un pes superior als 350 kg. (fins aleshores era la pancarta més grossa produïda a Catalunya) que recull una síntesi del manifest.

​

Sota aquesta "marca " es  desenvolupa cada mes els “L’Estat de la Qüestió”, publicació monogràfica al voltant de problemàtiques específiques que afecten la gent jove, que esdevenen veritables posicionaments polítics del CJB.

Interlocució amb l'Ajuntament 

Fins a 10 convenis amb 8 regidories

​

El CJB es el principal interlocutor de les associacions juvenils amb la Regidoria de Joventut, amb la que hi te una relació permanent, però també amb moltes altres regidories, per desenvolupar programes específics adreçats als joves.

​

Com a president del CJB, vaig negociar anualment fins a 10 convenis amb 8 regidories, els quals comportaven alhora el desenvolupament de projectes específics, que requerien de la pertinent comissió de treball amb les entitats, i la dotació de recursos humans i tècnics per poder realitzar el projecte en sí.

​

A més de la Regidoria de Joventut, vem col·laborar amb Drets Civils, Medi Ambient, Salut, Participació Ciutadana, Ciutat Amiga, el Districte de Sant Andreu, i la Secretaria General de Joventut.

Membre de 16 consells municipals

​

Un dels reptes del CJB era el de traslladar les propostes i posicionaments de les entitats juvenils al conjunt de l'administració municipal, i això suposava estar present en fins a 16 consells municipals, cadascun amb la seva propia dinàmica de treball. Entre aquests hi havia el Consell de Ciutat, el Consell de Benestar Social (amb 10 comissions de Treball), el Consell d'Associacions de Barcelona, el Consell Educatiu de Ciutat o el Consell Municipal de Cooperació Internacional. 

Serveis a les entitats

El Casal d'Associacions Juvenils 

​

Aquesta era una reivindicació històrica del moviment juvenil, que finalment es va fer realitat  a mitjans dels 90's, però va ser en el meu mandat que la seu del CJB es va traslladar al Casal, i per tant se n'assumia una direcció plena, sota la fórmula de la "Cogestió".

​

La renovació i ampliació dels serveis, amb la creació del Telèfon per a les entitats, o el "Butlletí mensual de recursos per a les entitats" en són dos exemples.  

El viver d'entitats

​

L'espai que va quedar lliure al carrer Princesa, seu històrica del CJB, es va convertir en un viver d'entitats, el que va incloure la seva remodelació completa i la creació d'un nou model de suport a les entitats noves, basat en el Viver d'empreses de Barcelona Activa. El projecte va ser possible gràcies al conveni amb l'Ajuntament de Barcelona i amb la Secretaria General de Joventut.

Campanya d'estiu de les entitats d'educació en el lleure

​

La campanya d'estiu havia estat, habitualment el gran eix de treball del CJB, a través del qual les entitats de lleure oferien activitats als infants i joves per a l'estiu, amb l'accés a beques municipals.

​

El 1997 el CJB vam  muntar una oficina a cada districte on el CJB feia, en nom de les entitats, la inscripció al procés. Això que avui sembla tan senzill va suposar mesos i mesos de debat del marc normatiu, i de feina i més feina per superar mil i una traves i, cal dir-ho també, mil i una singularitats de les mateixes associacions del CJB.

​

bottom of page